Les falles de Castelló de la Plana

CASTELLÓ DE LA PLANA

La primera ciutat de la província de Castelló que plantà falles.

1921. Esbós de la falla de Castelló de la Plana corresponent a l'associació Caça i Pesca.
El lema del monument era:
La societat Caza i Pesca
ací mereix que s'alabe;
fa falla i solta un colom
que corrie que volae.

EL PRIMER EXERCICI FALLER, 1904

Fou en 1904 quan es va plantar la primera falla de la província de Castelló i el fet ocorregué a Castelló de la Plana, on tingué lloc un esclat de llum amb foc i fum.

Durant la primera quinzena del mes de març, la societat “La Senyera” acordà plantar una falla artística en la plaça de Castelar per a cremar-la el dia de Sant Josep i el dimecres dia 16 en Federico Ten presentà l’esbós a l’Ajuntament perquè l’aprovaren les autoritats, però de primeres el projecte va ser revocat pel consistori, especialment pels senyors Vicent i Guinot, que llançaren el crit al cel agafant-se a les ordenances municipals que prohibien les fogueres en els carrers. Tant la petició de “La Senyera” com la decisió negativa de les autoritats provocaren una desagradable polèmica entre els veïns, la majoria dels quals manifestava el desig de festejar Sant Josep a la manera de València. El poble apel·lava a l’esperit de tolerància per a poder comprovar el resultat de la festa fallera i demanava que es tinguera en compte la bellesa i l’art de la pira valenciana. D’altra banda, també es demanava que la polèmica no despertara enutjos ni protestes de cap classe per a no ferir la susceptibilitat dels castellonencs, ja que el problema es podria resoldre de manera que tots els valencians estigueren satisfets i sense infringir les ordenances municipals.

Després de tota aquella algaravia sembla que el sentit comú fou conjurat per l’esperit faller i la societat “La Senyera” aconseguí plantar una falla el dia de Sant Josep que, tot i mancar de llibret explicatiu, fou ben interpretada pel poble i acollida de grat per tots els veïns.

Els actes foren senzills, però molt participatius, i una gran quantitat de públic festejà les falles durant la jornada del 19 de març junt a tots els qui se sentien fallers i als membres de l’antic Palmeral de Borriana, els quals s’uniren honoríficament als socis de “La Senyera”. Pel matí hi hagué una desfilada pels carrers de la capital en la qual no faltà la banda de música de la Casa, que també actuà de vesprada en l’emplaçament de la falla, on acudí quasi tot Castelló. De nit, les flames purificadores s’engoliren la pira i la gent abandonà el lloc alegrement i satisfeta. Els fallers observaren les formes del foc enfilant-se pels ninots i el goig del públic fins que l’última espurna conjurà l’equinocci.

EL SEGON EXERCICI FALLER, 1907

Si el ferrocarril fou l’enllaç entre València i els pobles veïns a través del qual s’exportà la falla, els responsables que a Castelló es reiniciara l’activitat fallera en 1907 foren els firers valencians que s’instal·laven a Castelló al voltant de les festes de la Magdalena.

Així com en 1904 alguns prohòmens intentaren evitar que les falles arrelaren a la capital, en 1907 l’Ajuntament autoritzà sense condicions la falla projectada pels firers valencians que venien a Castelló per a oferir els seus servicis lúdics durant la festa gran de la ciutat. Els castellonencs veren amb satisfacció el propòsit, que prometia fer les delícies de tots els qui volgueren compartir el sentiment faller, i l’Ajuntament no dubtà a l’hora de donar el vistiplau a l’esdeveniment.

Tot començà el dilluns 18 de març a trenc d’alba. La falla, plantada davant de l’estàtua del rei en Jaume I, es va inaugurar amb una diana tocada pels dolçainers de Tales. A migdia es disparà una traca i coets borratxos i a continuació hi hagué una desfilada pels carrers de la ciutat amenitzada pels dolçainers. De 6 a 8 de la vesprada el públic gaudí d’un concert interpretat per la banda de música Tetuan, a les 9 s’oferí un concert de tabal i dolçaina i fins a les 12 de la nit s’oferí una interpretació d’albades dedicades als Pepes de la fira. Durant tot el dia va haver-hi vertaders rius de gent que s’acostà a l’emplaçament per a contemplar la pira.

L’endemà es tocà diana de nou, acte comparable a la típica “despertà” que donà pas a les activitats matutines. A les nou s’oferí una bescuitada com a desdejuni popular, de deu a dotze el dolçainer Francisco Montolfo amenitzà la festa amb un repertori selecte i a les dotze es disparà una traca. De vesprada, els dolçainers tornaren a interpretar cançons populars que se succeirien fins a les nou de la nit, moment en què es disparà una traca que envoltava el tancat de l’estàtua del rei Jaume I. Després, sense deixar de sonar els acords de la banda de música instal·lada en la tribuna per a homenatjar l’acte de fe, el foc fou el botxí que sacrificà el monument sota els aplaudiments eufòrics de tots els assistents.

Les cròniques de l’època afirmaren que l’animació fou extraordinària durant els dos dies de festa. Les albades, en concret, despertaren gran curiositat i foren ofertes als Pepes i a les autoritats i la plaça estigué tan concorreguda que era impossible pegar una passa. La premsa afegia una felicitació a tots els firers i instava els castellonecs a mantenir la festa de les falles a Castelló. No obstant això, les falles castellonenques haurien d’esperar fins a 1921 per a plantar-se de nou a la capital.

1921. Esbós de la falla de Castelló de la Plana corresponent 
a la Penya Fallera instal·lada
en la cruïlla dels carrers Colón i Caballeros.
El lema del monument era:
Ell no ha deixat l'ofici;
però ella, com és tan lista,
anà a València a servir
i ara ha tornat cupletista.

TERCER EXERCICI FALLER, 1921

Les falles castellonenques de 1921 despertaren l’interés dels ciutadans tan bon punt s’assabentaren que, després de dèneu anys, l’esperit faller havia tornat a la ciutat. De fet, en un magatzem de fusta s’estaven construint dues falles que es plantarien davant de la bodega Tres Corones, en l’encreuament dels carrers Colón i Caballeros, i a la plaça Castelar, davant de la seu de la Societat Caça i Pesca.

Encara en el taller faller, les pires ja mostraven gran qualitat tant en el monument com en el tema triat per a la sàtira i els veïns estaven impacients per comprovar els comentaris que s’escapaven per la porta del taller. Tant fou així que tot i haver acabat ja la festa oficial de la Magdalena, la fira es va mantindre extraoficialment fins al dia 21 perquè els firers pogueren gaudir de les falles i, a més, ingressar els beneficis que la pluja havia evitat. Tal era l’expectativa que la banda de música de bombers estrenaria un pasdoble davant de la societat Caça i Pesca que portava per títol el nom mateix d’aquesta societat.

Les dues falles responien als esbossos de l’artista valencià Carmelo Roda i a la confecció de l’artista castellonenc Vicente Braulio. Cadascuna de les dues associacions falleres, la Penya del Comerç i la societat Caça i Pesca,  prepararen un programa de festes i un llibret explicatiu.

La Penya del Comerç situada en l’encreuament dels carrers Colón i Caballeros anunciava en el programa que la festa començaria el dia 19 amb una diana pels carrers a càrrec de la banda de la Beneficència. Per a les 11 estava previst un concert en l’emplaçament de la falla i ofert per la mateixa banda i a partir de les nou de la nit es dispararia una gran traca. L’endemà, s’oferiria un concert a la falla durant el matí, serenates des de les nou fins a les onze de la nit i, finalment, es cremaria la falla. Junt a tota aquesta previsió calia afegir la contemplació del magnífic monument i l’explicació que figurava en el llibret, obra escrita per Enrique Ribes i molt ben valorada per Lo Rat Penat.

Quan a la falla de l’Associació Provincial de Caça i Pesca, el programa de festes fou explicat pel president de l’associació, en José Navarro Tronch, qui anuncià una bunyolada permanent amenitzada per la banda de bombers. El llibret l’escrigué el periodista i poeta castellonenc Cayetano Bigné i fou valorat pels lectors com a un esclafit de gràcia, ingeni i bon humor.

Tal com ocorria sovint amb les associacions esportives o culturals, entre els membres de Caça i Pesca es creà una comissió fallera per a encarregar-se de les tasques del foc. Els integrants foren Enrique Ribes, Josep Castelló i Tàrrega, Juan Carbó, Salvador Guinot i Enrique Tàrrega Dols (presidents honoraris); Josep Lozano Méndez (president efectiu); Aniceto Valero (vicepresident); Miquel Serrano Rubio (secretari); Vicent Martí Albors (tresorer) i els vocals Marián Ferrer, Antoni Dols, Lluís Lozano, Lluís Porcar i Vicent Navarro.   

Amb aquestes expectatives començà la nit de la “plantà” amb les típiques bunyolades que s’oferiren en els emplaçaments de cada falla. A la una de la nit, els fallers començaren a plantar els monuments, malgrat la pluja, i la festa es prolongà fins al matí. L’endemà, amb tota la faena acabada, el públic contemplà i elogià les dues falles fent-se creus, com se sol dir, de l’art i l’ingeni que mostraven les pires i del treball dels artistes.

El tema triat pels membres de l’associació Caça i Pesca era una al·legoria a ambdós esports. En la part baixa de la falla es reproduïa amb una fidelitat admirable un tros d’escullera  del port amb un pescador de canya que mirava somrient una llissa que acabava de clavar-se l’ancorot i un caçador que en un concurs de tir de colomí havia obtingut una copa que ostentava ufà mentre el gos que l’acompanyava feia les seues coses. En el centre s’alçava un colomar i damunt d’aquest, com a remat del monument, un colombaire dispost a amollar un colom. Intercalats entre les figures hi havia dibuixos al·lusius a la caça i a la pesca amb els respectius versets intencionats.

La falla plantada davant de la bodega “Tres Corones” era, en canvi, de caràcter religiós. Un obrer ocupat en els seus quefers al·ludia a la crisi de treball a Espanya. En un costat hi havia una dona que tornava del mercat amb la cistella quasi buida i sense diners per a satiritzar els problemes econòmics de les classes mitja i treballadora, contrastant-les amb l’ambient llicenciós d’altres classes socials que estaven representades en l’altre costat de la falla per una cupletista que bevia xampany de bona marca. Rematava el monument una “manola” que simbolitzava Espanya i que mirava amb dolor la desolació del país. 

La celebració va durar dos dies, fins a completar els programes de festa que es dugueren a terme sense variacions, i les falles es cremaren en dia 20 de març amb un públic nombrós que animà l’esdeveniment fins a ben entrada la nit. Tant fou així que Castelló semblava haver augmentat la població, ja que apareixia gent per tots els racons de la capital per a gaudir de la festa. Les autoritats, entre les quals figurà el governador civil i militar, visitaren les dues falles i felicitaren les comissions, al temps que s’il·lusionaren amb la idea de continuar amb la festa l’any següent.

L’èxit de les falles a Castelló fou espectacular. De fet, la premsa elogià la iniciativa d’ambdues comissions i demanà que es mantinguera el costum valencià, però potser pel fet de xocar amb la festa de la Magdalena, que se celebrava per la mateixa època, la festa del foc i el fum sucumbí sota l’esclat de llum sense foc ni fum que oferia la festa pròpia de la ciutat.